 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[El Periódico, 23/11/06]
"I si resultés que la lectura té més a veure amb conceptes com la intensitat o l'aprofundiment (amb el silenci, amb la discreció) que no amb l'acceleració i la velocitat, amb l'acumulació i l'exhibicionisme tan nostrats?"

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |


[El País, 17/11/06]
"Sarsanedas ejemplificaba -ejemplifica- la continuidad, el salto por encima de la oscuridad, la persistencia de lo más destacable de la literatura de los años treinta y de los dos exilios (...)". Here, in catalan.

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[El Periódico, "Llibres", 08/06/06]
"Fa només uns dies, escoltava el "Plus ultra" de Jacint Verdaguer en la
increïble versió d'Enric Casasses i Pascal Comelade en un bar de Malasaña (...)"

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[VilaWeb, "Mail obert", 24/04/06]
"El 17 de maig de 1906 Eugeni d’Ors dedicava el seu 'Glosari' de La Veu de Catalunya a lloar l’arribada d’un tren ple de catalans de molt diverses idees i condicions (el tren anomenat de la Solidaritat) a l’estació de Migdia de Madrid (...)"

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[El Periódico, 04/04/06]
"Més d’una vegada m’he preguntat per què vaig escollir el català com a
llengua d’expressió literària. L’opció pel castellà hauria estat prou plausible (...)"

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[Versión castellana de un artículo sobre un poema de Espriu publicado en Compartir, núm. 42, abril-junio 2001]
"una inquietud existencial ha encontrado su vehículo idóneo de expresión a través de un pequeño artefacto poético con una alta concentración expresiva (...)"

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[Versión en inglés de "La inconsciència de la literatura" (Per a què serveix un escriptor?), leído en Mukkula (Finlandia), el junio de 1999]
"We write for nothing; for the moment; to be forgotten. People write, nowadays and always, as if it were an ancient faith and as if a strange subterranean force dragged each author beyond reason, laziness, anguish (...)"

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[1991 Revista magnètica, núm. 5, setiembre 1997]
"Ja fa molts anys que Gabriel Ferrater va escriure allò de "Madame se meurt", i la senyora no acaba d'acabar (...)"

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

[1991 Revista magnètica, núm. 3, febrero 1994]
"Un dia estava tan cansat i me'n vaig anar, i des de dalt de l'avió mirant el meu país que es feia petit i així es veia millor recordava una carta extraordinària que havia llegit en un dels llibres més extraordinaris que havia llegit (...)"

|
 |
 |
 |
 |

|